viernes, 30 de marzo de 2007

vertebres


Com un petit camí que avança
entre dues valls, irregular i difícil,
però amb una bellesa estranya.

Així és la vida.

domingo, 25 de marzo de 2007

Un dia als encants

Eiiii,....sóc una basurilla

El dissabte vaig anar als encants,
És un lloc força curiós i s’hi poden
trobar
veritables tresors, amagats entre muntanyes
d’objectes de tot tipus, estesos a terra sense
cap mena d’ordre.

No tenia intenció de comprar res
però al final no vaig poder resistir.
Entre mig d’una pila d’objectes vaig veure-la.
Era una Singer.

Després de regatejar una estona vaig
decidir que un cop restaurada ja trobaria
el lloc on posar-la.
Per cert, pesava com un mort .
La veritat és que està força bruta i una mica
rovellada però amb paciència pot quedar molt bé.

lunes, 19 de marzo de 2007

Un dia al mar


Mmmm....el mar



Cal que el dia acompanyi, bona temperatura,
sol i una mica de vent que faci moure les veles.

És Una bona experiència.

Un lloc amb encant




Hi ha llocs que no saps perquè et
produeixen una sensació agradable.
Hi podries estar aturat contemplant-los
deixant passar el temps.

jueves, 15 de marzo de 2007

L'instant màgic


Una de les coses màgiques de la
fotografia es veure com apareix
la imatge quan la tenim al revelador.

El blanc i negre sempre tindrà un encant especial.

domingo, 11 de marzo de 2007

La Terremoto de Alcorcón

Enajená
Brutal,... sense comentaris.


Per cert m’encanta l’escrit del loco perturbado.
ara estic súper intrigada,.... qui deus ser...?

Podries posar-me una pisteta per poder-te situar.

lunes, 5 de marzo de 2007

trobades ocasionals

trobades ocasionals
els amics

He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.

Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.

Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.

Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...

Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.

Carnestoltes, l'art de la transformació mmm..... he descobert una nova personalitat.

Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.