lunes, 19 de marzo de 2007

Un dia al mar


Mmmm....el mar



Cal que el dia acompanyi, bona temperatura,
sol i una mica de vent que faci moure les veles.

És Una bona experiència.

8 comentarios:

bel dijo...

quina sort que tenen algunes!
preciosa la foto...

Anónimo dijo...

i que dir de la companyia??? ens ho vam passar molt bé reina ;-)
Petonets de la que comparteix bolso amb tu

petites histories dijo...

Tens tota la raó.

Per cert que tal la ressaca,....reina?
Quina sort que tenes algunes d'estar al costat de casa després d'una nit de festa!!!!

Anónimo dijo...

mummm... increible la foto !
la verdad es q no recordaba q habias ido al mar este fin de semana, la proxima vez q nos veamos me tienes q enseñar alguna fotillo del "marMe"

* ( este blog ya empieza a tener FORMA, con esto no quiero decir que antes era deformado o algo parecido... pero me gusta cada vez mas...una cosilla, q es la fto de la derecha arriva"amarilla" ? )

no espero respuesta pues otros que yo conozco no responden...

loco perturbado

Anna Grimal dijo...

uale!!! a mi m'agrada el mar!!! som gent de mar com els pescadors!!

bel dijo...

gràcies per tot i més,
ho saps. gràcies.

petites histories dijo...

Per cert la foto de la dreta es una caixa de xiclets pel mareig, com la viodramina.

No em diràs que no és imprescindible!!!!

Anónimo dijo...

fa molt que no et veig, reclamo, és més EXIGEIXO veure't aquesta nit fins que els nostres cossos diguin: PROU
ens veiem on tu ja saps?

trobades ocasionals

trobades ocasionals
els amics

He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.

Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.

Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.

Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...

Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.

Carnestoltes, l'art de la transformació mmm..... he descobert una nova personalitat.

Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.