viernes, 25 de mayo de 2007

Una part important

La mirada d’una persona et pot dir moltes coses de com és.

Veure, mirar , observar, contemplar ......
El millor exercici que pots fer amb els ulls és tenir-los sempre actius.


30 comentarios:

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Bueno... que puedo decir... una vez más, sensacional (la foto, el mensaje)

petites histories dijo...

Gracias!!!!!!!

Tengo mucha suerte de tener a alguien que me dice cosas bellas, ahora saldré a la calle mucho más feliz.

Anónimo dijo...

Camenas

En la mitología romana, las Camenas (en latín Camenae) eran originalmente diosas de los manantiales, pozos y fuentes, o ninfas acuáticas de Venus. Eran sabias, y a veces hacían profecías sobre el futuro.

Había cuatro Camenas: Carmenta o Carmentis, Egeria, Antevorta y Postvorta. Fueron adoradas en el bosque sagrado conocido como Porta Capena, cerca de Roma. Carmenta era la principal de las ninfas, estando el manantial y la arboleda fuera de Porta Capena dedicados a ella. En su festividad, la Carmentalia, que se celebraba el 11 y el 15 de enero, las vírgenes vestales sacaban agua de ese manantial para los ritos. Egeria, por su parte, favorecía a Numa, el segundo rey de los romanos, a quien aconsejaba mediante entrevistas secretas dándole la sabiduría con la que expandió e hizo prosperar su reino. Luego de la muerte de Numa, la ninfa languideció y se convirtió en fuente.

Posteriormente fueron identificadas con las Musas de la mitología griega.

(Fuenete: Wikipedia)

bel dijo...

Ariadna: Hija de Minos, rey de Creta y de Pasífase.
Cuando Teseo llegó a Creta, decidido a liberar la isla del terrible Minotauro, que habitaba en el Laberinto, Ariadna se enamoró de él y le regaló un ovillo de hilo, que exentendido a través del intrincado camino, permitió a Teseo, una vez matado el monstruo, encontrar el camino de regreso. Ariadna se convirtió en su esposa y partieron juntos, pero un terrible huracán los obligó a hacer escala en la isla de Naxos (no los naxos de mèxic), donde Ariadna, agotada, pidió descansar.
Teseo la dejó dormida en un lugar umbroso y florecido, y volvió a la nave para reparar los daños sufridos, pero una nueva tempestad rompió las amarras y la embarcación fue arrastrada a alta mar. Grande fue la desesperación de Ariadna al verse abandonada; se dejó caer sobre la hierba y lloró amargamente. Así la vieron los sátiros del séquito de Dionisio (rei del vi i la festa, ja va amb tu, ja...), que se encontraba también en la isla, y lo relataron a su dios.
Este trató de consolarla y al contemplarla se prendó de su belleza, que la hacía parecer una diosa más que una mujer mortal, y le propuso casarse.
Las nupcias se celebraron alegremente entre las danzas y los coros de los faunos y de las bacantes. Ambos esposos montaron en un carrp tirado por panteras y trumfalmente se dirigieron al Olimpo.
Dionisio regaló a su joven esposa una corona de oro, delicado trabajo de Hefesto, que con el nombre de "corona de Ariadna" fue colocada entre las constelaciones.

maco, oi?

sóc una friki dels mites, em fascines.
voto per fer una secció de mites!!

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Molt maco! Y sí, le va como anillo al dedo. Y la descripción de Dionisio... me extraña que no haga referencia a la ginebra, pero por lo demás, clavado.

petites histories dijo...

Moooolt maco, ho he trobat molt bonic.

Por cierto Esk, Ginebra????
Ya sabes, que tipo de alcohol me pierde y no es la ginebra!!!!

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Me refería al Dioni de tu partenair. A ti sólo te he visto beber manzanillas, salvo cuando vas fuerte, que entonces te tomas un poleo-menta a palo seco.

petites histories dijo...

Ha ha ha ha ha

bel dijo...

va, un mite molt maco, un pèl trist però maco.i seguim temàtica naturalesa...

ADONIS: es hijo de los amores incestuosos de Mirra i Tías(rey de Síria) (hi ha diferents versions de qui són els pares) Era un jove d’extraordinària bellesa i la pròpia Afrodita es va enamorar d'ell.
Aquesta el va confiar a Perséfone (filla de Deméter, un altre dia t'explico aquest) perquè l'eduqués en secret a les ombres de l'infern (perséfone viva 6 mesos amb Hades a l'infern). La deessa dels morts, no va ser insensible a la bellesa de Adonis i es va enamorar d'ell, amb lo que no va voler tornar-lo a Afrodita.
En aquesta baralla per el jove, va intervenir Zeus, el qual va decidir que Adonis viuria una tercera part de l'any amb Afrodita i una altra tercera part amb Perséfone. Però Adonis va passar dues terceres parts amb Afrodita (el tio no és tonto...), amb lo que va provocar gelosia al déu Ares (l'altre amant d'Afrodita) i aquest en una cacera va fer un porc senglar el ferís fins la mort.
Afrodita trista per la mort del jove, el va convertir en anemone eternament.
Amb aquest mite, s'explica que els retorns d'Adonis a la terra (convertit en flor) representa la naturalesa que floreix en el seu màxim esplendor a la primavera i mor a l'hivern, quan desapareix.

va, ànims val? dos dies més, i s'acaba!!! ànims, ara no badis, no t'enfonsis!

bel dijo...

ah! per això diuen que a la primavera la sang s'altera!!!

imagina que feien Afrodita i Adonis!!

uuuuuuuuuuhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!
:)

petites histories dijo...

M’ha agradat molt però ho he trobat molt trist, deu ser que estic més sensible de lo normal.

Avui estava a punt d’enfonsar-me i la teva trucada m’ha ajudat molt, he tornat a somriure i m’he sentit bé.

Sr. Patato Darth Vader dijo...

ànim, crack! :)

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Com ho portas? No fas cap pausa per saludar els amics? :(
feixiste!!!!

Anónimo dijo...

espiadimonis = Bel?

bel dijo...

sip, sóc jo! espiadimonis...
folelé, dragonfly, espiadimonis, libélula...

es mi myspace... :)

bel dijo...

"Wake me up when it's over,
Wake me up when it's done,
When he's gone away and taken everything,
Wake me up.

Wake me up when the skies are clearing,
When the water is still,
'cause I will not watch the ships sail away so,
Please say you will.

If it were any other day,
This wouldn't get the best of me.

But today I'm not so strong,
So lay me down with a sad song,
And when it stops then you know I've been,
Gone too long.

But don't shake me awake,
Don't bend me or I will break,
Come find me somewhere between my dreams,
With the sun on my face.

I will still feel it later on,
But for now I'd rather be asleep."

norah jones

....
was a bad day...
sad day.
no more tears, no.

Sr. Patato Darth Vader dijo...

OGHS... Norah Jones...

bel dijo...

cómo que oghs...

tampoco esta mal, y en días como ayer, me apeteció escucharla.

algún problema?

(sinó vas a razinger Z!)

psd: los hay peores que escuchan a una tal terremoto...

petites histories dijo...

Eiiii, que jo no havia dit res !!!!
Que passa amb la terremoto????

Esk, explica-li a la Bel el que tens gravat a la carpeta de musica "paxanguera"

Sr. Patato Darth Vader dijo...

No, no, no... disculpoa. Me he explicado mal con ese "OGHS..." Es más como cuando Homer Simpson ve una caja de rosquillas. Norah Jones me parece una cantante exquisita (valga la cursilada, que me pegó el Carles -y otras peores-)
Es que esto es inexpresivo!!!
Peti, si hablas de esa carpeta, te enviaré 17 sicarios a casa. Esa carpeta tienen lo que tiene por un motivo, y se creó por el mismo motivo. Yo, como mínimo, puedo decir que NO HE IDO A UN CONCIERTO DE "LOS PECOS".
Sé dónde vives.

petites histories dijo...

¿Tienes algo que esconder?????

Como se pican algunos por un comentario INOFENSIVO!!!

¿Quien son “los Pecos”?...a claro que son de tu época.....


Es broma!!!!

Sr. Patato Darth Vader dijo...

uy...
Supongo que el innombrable sabe que descargaé mi ira en su rinconcito de mi blog, no?

bel dijo...

per cert, esk estic molt, molt intrigada en saber que tens a la carpeta de música paxangera....

mmmm quiero saberlo!!!!

petites histories, et porto 6 caixes de xocolata belga, si m'ho expliques! i 4 manzanillas!!!
hihihi ;)


psd:sorry esk, vaig entender malament el oghs... semblava un oghs de fàstic. disculpes més que aceptades! i perdonem per el meu alterament... ahir tenia un dia xungu, i tenia una mala lleeet!!
oi? :)

petites histories dijo...

Bel ja saps que la xocolata em perd, així que si em portes xocolata i "mançanilla” et dic tot el que vulguis.

Es veritat ahir vaig veure sortir la nena de l’exorcista que viu a dins la Bel!!!!

Uuffff, quina por.

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Pues envíame una foto!

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Por cierto: Yo te hubiese dicho lo que hay, por la mitad del chocolate.

Anónimo dijo...

Fa dies que no sé res de tu, potser l'última trobada no et va agradar? et prometo que ja no ho faré servir.
Espero que això no s'acabi, saps el que ets per a mi.

Esperaré la teva trucada.

Anónimo dijo...

srta mongeta... CANVIA JA LA FOTO!! I POSA ALGUNA COSA NOVA!!!!!!

Sr. Patato Darth Vader dijo...

Munyeta! DASPERTA!!! Com ha anat el projecte? Ja està entregat??? I???????

Anónimo dijo...

Comentario nº 30

trobades ocasionals

trobades ocasionals
els amics

He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.

Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.

Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.

Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...

Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.

Carnestoltes, l'art de la transformació mmm..... he descobert una nova personalitat.

Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.