martes, 1 de abril de 2008

cirerer


Per fi arriba la primavera

Davant de la porta del taller hi ha
un cireres que fa pocs dies ha florit.
L’altre dia m’hi vaig aturar al davant.
Observava les flors blanques i escoltava
el brunzit de les abelles.

Tot un espectacle.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Ha arribat la primavera al teu jardí!!! A regar!!!

petites histories dijo...

El meu jardí estava trist i ensopit, només li faltava una mica d'aigua i molt d'amor!!!!!

Ara revifa a poc a poc i tot reneix

Anónimo dijo...

Si la meva ombra no m'acompanyés, pensaria que ets lluny de mi. Ets la claror que il.lumina el meu camí...
Visca les flors!
jo mateix.

petites histories dijo...

Ai la meva flor de primavera!!!!

Anónimo dijo...

avui ens cau un regal del cel, que sigui generós i regui pertot que bona falta ens fa. Potser la pluja atrau la melanconia, però les flors del teu jardí poden riure més que mai. Un gotet de vi, bona música, un sofà a la vora del pati, llum tènue i una guitarra. No cal res més.

Jo mateix

peanuts & nuts dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
petites histories dijo...

M'agraden els cafès del matí, les cervesetes a les terrasses i els sopars amb bona companyia.

trobades ocasionals

trobades ocasionals
els amics

He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.

Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.

Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.

Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...

Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.

Carnestoltes, l'art de la transformació mmm..... he descobert una nova personalitat.

Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.