He comprovat que a la vida hi ha poques coses
importants.
Una d’elles són els amics.
Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre
millor acompanyats de bons amics.
Mirant la llibreta d’apunts he tornat a
trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes.
M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant.
L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè
l’endemà s’havia de treballar.
Sembla que el temps no hagués passat, ens vam
passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.
Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...
Hola
Ho sento, avui no tinc cap imatge.
Pensava posar alguna altra del
carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré
si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el
tema.
Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.
Carnestoltes,
l'art de la transformació
mmm..... he descobert una nova personalitat.
Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum.
Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.
8 comentarios:
un, dos, tres... probando, probando
si!!!!!!!
ha costat, ha costat lo seu...
pero al fin!
no te vist en tot el dia, i estic apunt de morir!
carinyet no puc viure sense tu...
aquesta nit m'escalfes el llitet?
Hola
Tens la meva resposta al teu blog
tienes un admirador?? uououo!!!
holaaa!! uooo que fashon el teu blog...
aviam si poses coses noves, no?
loco perturbado dijo...
TROZO DE ALMIBAR
HERIZANDO SU CABELLERA
DE PLUMAS
EN MEDIO DEL HUEVO FRITO
DEL OLOR DE SU CANTO
DE AZUCENA
hoy 9 de JUNIO del AÑO 1939
Publicar un comentario