domingo, 22 de abril de 2007

Una imatge, mil històries


Sovint es bo deixar córrer la imaginació

Podríem pensar que estem davant
d’un paisatge estrany de grans muntanyes,
o que és el camí de la vida , sovint massa complicat.


o .....simplement que és una petita part d’un cactus.

2 comentarios:

bel dijo...

que maca!! i que filosòfica estàs... m'agrada molt. amb lo feoo que era el "putu" cactus... i lo que va donar de si!!

ahh!! feliç SANT JORDIIIII

Anónimo dijo...

Quina Rosada vem fer ahir tots dos plegats. M'agrada, M'agrada. Tornarem a repetir?

trobades ocasionals

trobades ocasionals
els amics

He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.

Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.

Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.

Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...

Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.

Carnestoltes, l'art de la transformació mmm..... he descobert una nova personalitat.

Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.