sábado, 7 de abril de 2007

Una visita inesperada



Finalment ha arribat l’hivern


Encara que només sigui una visita ràpida,
ens ha deixat les muntanyes enfarinades i
un paisatge que ja no esperàvem poder veure.

5 comentarios:

bel dijo...

en lo alto del cerro de palomares... en lo alto del cerro de palomares...
Unos dicen que nones y otros que pares, y otros que pares
En el espejo del agua
Me miro y me peino el pelo
No te arrimes a los zarzales
Los zarzales tienen púas
Y rompe los delantales
Fatigas,fatiguillas dobles
Pasa,pasaría aquel
Que tiene el agua en los labios
Y no la puede beber.

bel dijo...

per cert,
la glòria trevi... :S
no em va agradar gens... ho sento.
ho he intentat, però no, no hi ha manera...
però no t'amoinis, seguirè sent la teva amiga ;)

Anónimo dijo...

Avui el sol torna a brillar, és el reflex del meu cor.
Desprès del inolvidable dia a la neu junts.
Va estar bé quan vas perdre els sustens entre els arbres i la neu. Ara segur que hi ha un animaló amb un niu nou, o dos.
Tinc un regalet per als teus pitets.

Anónimo dijo...

aaa....q profund.

m'agrada la neu, si la veig en foto
m'agrada la foto, si la veig en viu

BONA PASQUA...ja queda menos para la entrega del proyecto...

Anónimo dijo...

mmmmmm no hi ha res millor, com posar-te "vips vaporuxxx" mentre et faig freges per tot el cos mmmmmmm

trobades ocasionals

trobades ocasionals
els amics

He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.

Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.

Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.

Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...

Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.

Carnestoltes, l'art de la transformació mmm..... he descobert una nova personalitat.

Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.