
Us presento a l'Otto, gairebé vuit quilos,....això si, ben portats.
He comprovat que a la vida hi ha poques coses importants.
Una d’elles són els amics. Un bon cafè, una cervesa o un bon sopar, sempre millor acompanyats de bons amics.
Mirant la llibreta d’apunts he tornat a trobar un petit dibuix que vaig fer ara fa ja varies setmanes. M’encanten aquestes trobades, encara que siguin de tant en tant. L’última vam quedar per fer un cafè a mitja tarda i eren quarts de tres quan ens despediem perquè l’endemà s’havia de treballar. Sembla que el temps no hagués passat, ens vam passar hores i hores parlant de tot i de res en concret.
Ara espero que poguem tornar a quedar aviat , encara que sigui per fer un cafè...
Hola Ho sento, avui no tinc cap imatge. Pensava posar alguna altra del carnestoltes però són encara al laboratori, així que, esperaré fins demà, miraré si n'hi ha alguna de decent que es pugui ensenyar i matarem el tema. Realment és una llàstima, ara que m'estava acostumant a aquesta nova personalitat.
Per fi he aconseguit tenir temps per poder treure el blog, ja era hora que sortís a la llum. Però en fi més val tard que mai, així que he pensat que podríem començar amb el carnestoltes.
2 comentarios:
ooohhh! que maco... és moniiiisiiim!
ara ja me posat ñoña...
i a més és diu Otto!! si mai tinc un fill li posaré Ot, com Ot el bruixot!
per cert, la foto és maquissima.
un altre cop ñoña.
;P
psd:demà no sé si plourà... que fem?
Dema Es Avui.. i encara no plou...
VISCA !
OT...? quin nom mes extrany, sembla un concurs de la televisió ( Operacion Triunfo , no?) jo mai li posaria Ot, Otto SI, m'agrada molt.
A Ariadna...Quan toca menjar-nos a l'Otto, no era ara per Pasqua...?
ens veiem aquesta tarda
loco perturbado
Publicar un comentario